Espais educatius als espais de sociabilitat (Segles XIX-XX)
Presentació
La proposta d'aquestes jornades té com a objectiu investigar la relació entre els espais educatius i els espais de sociabilitat durant els segles XIX i XX, amb un enfocament en quatre línies de treball clau. Es pretén explorar com l'associacionisme ha influenciat a l'educació no reglada, els espais de sociabilitat com a eines de transformació social, els espais de sociabilitat a l'entorn de l'educació formal, i la recerca i docència en Història de l'Educació han influït en el desenvolupament educatiu i social de les comunitats. A través d'aquestes Jornades de recerca, es busca comprendre com aquests espais han contribuït a la formació dels individus i al canvi social.
En aquest sentit es vol destacar que els espais educatius i els espais de sociabilitat són elements clau en el desenvolupament de les persones i en la transformació social. Durant els segles XIX i XX, es van produir canvis importants en els models educatius i en la manera com la societat concep l'educació. Aquestes Jornades tenen com a finalitat examinar les interaccions entre els espais educatius i els espais de sociabilitat i explorar la seva influència en la societat.
Les jornades tindran les següents línies de treball:
-
L'associacionisme a l'educació no reglada. Aquesta línia de treball se centrarà en investigar les escoles privades que han estat al marge de l'escola catòlica, així com les escoles establertes en ateneus, centres de lectura, centres d'estudis, sindicats i diferents espais propis del diversos moviments obrers. Es realitzarà una anàlisi de com aquests models educatius alternatius han proporcionat oportunitats educatives per a aquells que no tenien accés a l'educació formal o volien fugir d'aquesta. S'estudiarà la seva influència en la sociabilitat, en el desenvolupament de valors cívics i en la formació de comunitats compromeses amb el canvi social.
-
Espais de sociabilitat com eines de transformació social. Aquesta línia de treball investigarà els diversos espais de sociabilitat així com les activitats extraescolars com a espais de sociabilitat i dinamitzadores socials. Es realitzarà una anàlisi de com aquests espais han actuat com a agents de transformació social, facilitant la participació cívica, fomentant la consciència social i promocionant la igualtat d'oportunitats. Es destacarà l'impacte de les activitats extracurriculars en el desenvolupament personal i social dels estudiants.
-
Espais de sociabilitat a l'entorn de l'educació formal. En aquesta línia de treball, ens centrarem en l'estudi dels espais de sociabilitat en el marc de l'educació formal. Analitzarem els elements clau que contribueixen a la sociabilitat en aquests entorns, com ara el pati escolar, el joc, l'arquitectura escolar i la relació amb la natura. Mitjançant l'estudi de diferents models educatius i l'anàlisi comparativa d'escoles i institucions educatives, es pretén examinar com aquests elements han influït en el desenvolupament de relacions socials entre els estudiants, la creació d'un entorn propici per a l'aprenentatge i la construcció de valors socials. També explorarem la relació entre l'espai físic i l'aprenentatge, i com les decisions d'arquitectura i disseny poden afavorir o limitar les interaccions socials entre els estudiants.
-
Recerca i docència en Història de l'Educació. En aquesta darrera línia de treball, es pretenen fomentar treballs que senyalin la importància de la recerca i la docència en el camp de la Història de l'Educació. S'exploraran aquelles recerques que s'adrecin a la historiografia en aquest àmbit, examinant com s'ha desenvolupat la investigació i els principals temes d'interès en relació amb els espais educatius i de sociabilitat durant els segles XIX i XX. També aquelles propostes que analitzin les metodologies i les fonts d'investigació utilitzades, així com les tendències i les perspectives teòriques en aquest camp. A més, la importància de la docència de la Història de l'Educació, destacant pràctiques docents innovadores i estratègies didàctiques per a l'ensenyament d'aquesta disciplina. Per últim, es fomentarà com s'ha integrat la història de l'educació en els currículums educatius i com pot contribuir a una comprensió més àmplia dels espais educatius i de sociabilitat en el segle XIX i XX.